Eleccions a Espanya

Mai 31, 2007

En una carta de lectors d’aquest periòdic vaig escriure, en ocasió de les eleccions franceses, que en les espanyoles municipals i en les andorranes parroquials els polítics haurien de decidir si es presentarien amb somriures a l’estil Segolene o amb pragmatisme i seny a l’estil Sarkozy.
Havent ja passat les espanyoles, i havent sentit per proximitat el clima de les catalanes, quan ja tots els partits han acabat les seves aparicions en televisió dient, tots i com sempre, que “ells han guanyat” segurament estaran, mentre vostè llegeix aquesta columna, fent en les seves seus les seves reals valoracions.
Mentre vostè llegeix aquesta columna a la seu de CIU s’estaran preguntant si la seva recuperacion és per mèrits propis i dels seus candidats o pels errors permanents del Tripartit, tant en la forma com en els resultats.
Mentre vostè llegeix aquesta columna, a Esquerra s’estaran preguntant si habra estat bona idea que Portabella comparés la ciutat condal amb Madrid en Tribuna Barcelona, de cara als mitjans, i si la fantasia dels països catalans i l’obsessió del catalanisme no està jugant, justament, en contra de Catalunya.
Mentre vostè llegeix aquesta columna, a ICV segurament s’estaran plantejant si aixecar banderes de ser antisistema era rendible i, probablement, pensessin en donar-li a la Imma Mayol tasques mes properes a plantar enciams en la seva casa de Selva de Mar i llegir-los els seus drets. És clar que als eco-comunistes se’ls ha acabat els focs d’artifici i, com passa en les millors famílies, el desgast de ser govern (encara que de convidat de pedra) és un preu a pagar.
Mentre vostè llegeix aquesta columna, a Vic i El Vendrell la segona força municipal serà el partit xenòfob Plataforma per Catalunya, amb 17 regidors al total de la CC.AA., donant clares mostres que la desastrosa política immigratòria del papers per thotom del Tripartit comença a mostrar els seus efectes no desitjats, i que no es pot governar amb el bonisme, de cara a la galeria.
Mentre vostè llegeix aquesta columna en molts mitjans de comunicació catalans, segurament, estaràn analitzant si va tenir sentit la censura o l’arrogància pre-electoral que es va exercir sobre Ciutadans de Catalunya, perquè no es pot anomenar d’altra manera que censura o arrogància al fet de ni tan sols convidar als debats ni incloure-la a “la foto dels candidats” a l’Esperança Garcia, la alcaldable de Barcelona, havent estat aquest partit la “revelació” de les últimes eleccions… i qui diu que també d’aquestes: a les 22:00 C’s habia guanyat la seva primera alcaldia.
Mentre vostè llegeix aquesta columna el Joan Saura segurament es sentira orgullós d’haver cridat a la no partcipació a les eleccions com Conseller de Participació en el seu miting de Granollers, al convidar a qui no li votessin a “que s’abstinguin o facin el que vulguin”, ja que Catalunya ha tingut el qüestionable mèrit de ser la Comunitat Autònoma amb mes abstensió d’Espanya.
Ara, que ja tenim a la vista les nostres parroquials i sabem que, com a Barcelona i a Catalunya, l’objectiu dels partits és el nou votant la pregunta és: que presentaran els nostres polítics per seduïr-els? El “jardiner de barri” d’ERC, la llicència per okupar d’ICV, els càmeres al carrer de CIU o els empastaments dentals de franc del PP?
Tant de bo el nostres polítics siguin a’l alçada i no com molts que vam veure durant aquesta campanya. Andorra te tantes coses per solucionar com Espanya; resta molt per fer i poc de temps.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: