Homofòbia i moral esbaixada

Juny 6, 2007

Sembla que aprofitant el patètic affaire dels Teletubbies on la mediadora polaca per als Drets de la Infància, Ewa Sowinska, volia estudiar si la sèrie britànica infantil promou o no la homosexualitat de forma encoberta -tot part d’una anacrònica política del govern polonès- el mediàtic activista del PSOE, Pedro Zerolo, va demanar durant un col.loqui organitzat a Madrid sobre la represió a gays i lesbianes durant el franquisme i la transició l’expulsió de Polònia de la UE, demostrant no només un desconeixement important de les bases jurídiques sobre les que se sustenta la Unió sinò que, a més a més, creant un roce diplomàtic amb aquest país en vísperes de la visita de Rodriguez Zapatero a Varsòvia.
Em resulta sorprenent que el mateix Zerolo no censuri de la mateixa manera les relacions carnals del govern que ell representa amb Cuba, on els “mariconsones” (Fidel dixit) son perseguits i “reeducats” des de la instauració de la dictadura comunista de Castro. O en realitat no en deuria de sorprendre’m: la diferència és que Polònia té un govern catòlic i conservador.

Tal com es presenten las coses es penòs veure un seguit de personatges, amb càrrec i sense, que sobreactuen les seves reinvindicacions morals ideològicament sesgades, justament quan tenen a prop un micròfon o càmera de televisió, i és per això que em permeto fer-els conèixer una mena de panorama de la situació dels gays i lesbianes al món, que potser no coneguin (o si) i imagino que sabran aprofitar, per si mai pensen organitzar una manifestació front a alguna ambaixada, ara que comencen les bones temperatures.

Segons l’informe “Homofòbia d’Estat 2007“ de la ILGA (www.ilga.org, Associació Internacional de Gays i Lesbianes, al dia d’avui única federació comunitària no gubernamental sin fins de lucre dedicada a instal.lar el problema de la discriminació sexual com un tema mundial) i Daniel Ottosson de la Universidad de Södertörn –Suecia- a 86 estats membres de les Nacions Unides la homosexualitat està penalitzada. Vint-i-sis d’aquests països són islàmics, o sigui d’aquells de la famosa i impossible Aliança de Civilitzacions, aquells on s’aplica la sharia, que castiga la homosexualitat amb penes que van des de 100 fustellades a la mort per lapidació. A vuit d’aquests (Iran, Sudan, Mauritània, Pakistan, Aràbia Saudí, Emirats Àrabs Units, Iemen i Txetxènia) la pena és de mort. A quarenta i quatre, explicava Jordi Petit de la Coordinadora GL de Barcelona en presentar aquest informe, hi ha un masclisme (d’el real, no del de se suposa que combat la llei de les quotes) tan virulent que s’hi ignora directament la homosexualitat femenina, demostrant que no només són brutals sinò que també són ignorants. A l’Iran, el país del president que avui mateix ha dit que el compte enrere per a la desaparició de l’Estat d’Israel ha començat, van ser executats més de 4000 homes per “ofenses antinaturals” des de 1980, segons la organització OutRage, destacant-s’hi, per la repercusió mediàtica (sobretot a Internet) el cas de dos adolescents, Mahmoud Asgari i Ayaz Marhoni de 18 i 16 anys d’edat respectivament, van ser forcats i penjats de grues a una cerimònia pública al juliol de 2005, al ser trobats culpables d’un “delicte” d’homosexualitat en perjudici d’un menor, càrrec que no va ser comprobat. Abans de ser executats tots dos van ser fustellats 228 vegades. A l’Afganistan la pena habitual és, des dels temps dels taliban, que un tanc trepitji vius als comdemnats o enterrar-los fins al coll al costat d’una mur i derribar-se’ls a sobre (poden veure’s aquestes “mostres de civilització” a la xarxa). A l’Aràbia Saudí, se’ls decapita. De tres a deu anys de presó s’aplica a Brunei, Tunícia, Marroc, Líbia, Síria, Jordània, Argèlia, Kuwait, entre altres. A Pakistán s’equipara la homosexualitat amb la zoofília. I per acabar, una perla: des de la invasió norteamericana de 2003, a Irak ja no es consideren delictes les activitats sexuals consentides entre adults del mateix sexe, ja que s’hi ha reinstaurat el Codi Penal de 1969.

Però ningu demana la expulsió d’aquest països de les Nacions Unides; les pancartes, aquest cop, es fan contra Polònia.

Resumint: que a l’estat que es presenta el món a aquest dies, aquesta censurable i imprudent acció del govern dels germans Kaczynski acabarà sent només una anècdota, como tambè ho sera el ridícul reclam de Pedro Zerolo, però hi ha problemes que són quelcom més que una anècdota i que afecten a millons de persones que son víctimes, al cap i al fí, de la moral ideològicament sesgada.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: