Símbols del nostre temps

Juny 12, 2007

Ella te 26 anys, va nèixer a Nova York el 1981. Ell dobla la seva edat, en te 52, i va nèixer a 1955 a Guipuzcoa. Ella és la futura heredera de Hilton International, l’imperi empresarial que busca l’excelència en hoteleria amb 2800 establiments a 80 països. Ell és una de les cares més conegudes d’ETA, la banda terrorista que busca la fantasia d’independitzar a força de bombes i pistoles 7 provincies de 2 països. Ella, model i cantant, és filla i neta d’empresaris; el seu avi Barron va ser amb el seu pare, Conrad, el arquitect del creixement de la cadena. Ell, ex-ertzaintza, és fill d’un tinent assimilat a l’exercit franquista a la Guerra Civil Espanyola, comdecorat amb una medalla de campanya, dues crosses vermelles i una de guerra i, segons la Wikipèdia, afiliat a la Falange al 1943.
L’imatge d’ella va ser coneguda a tot el món després de filtrar-s’hi a internet per un video porno casolà, One night in Paris, fet sense cap mena de producció per un ex-nòvio. L’imatge d’ell va ser coneguda a tot el món després de publicar-se una foto durant la seva sospitosa vaga de fam feta, segons el ministeri de l’interior espanyol, pels seus advocats per al periòdic anglès The Times, on s’hi troba tota una posada en escena, ja que per fer-se-la es va rapar el cabell i va manillar-se al llit per dramatitzar la performance.
Contractada pel productor Sean P. Diddy, ella va participar a la campanya “Vota o mor” per a que les persones participéssin a les eleccions presidencials del 2004 que va guanyar Bush. Com responsable del comando Madrid d’ETA, ell va participar en una campanya d’atemptats entre 1985 i 1986 que va deixar com resultat 25 morts i centenars de ferits.
Ella va dir: “la gent pensa que sóc estúpida, però sóc més simpàtica que la majoria de la gent”. Ell va dir: “m’agrada veure desencaixades les cares dels familiars als funerals. Aquí, a la presó, els seus plors son els nostres somriures i acabarem a riallada plena”.
Ella és una habitué de MTV, el canal de televisió musical líder a tot el món. Ell és un habitué de Gara, periòdic portaveu de l’esquerra abertzale, on va publicar els famosos Gallizo i El escudo, articles que li van valer la presó preventiva.
Ella va ser comdemnada a 23 dies de presó, però només va cumplir-ne 3 i al dia d’avui, tornava a la càrcel de luxe. Ell va ser comdemnat a 3.129 anys de reclusió però no arribarà a cumplir-ne 20, tot i que ara, després de trencar-se la treva-trampa d’ETA, li han re-empresonat.
Ella es diu Paris per la capital de França, encara que a la seva joventut i amb el seu cognom ja és una marca en si mateixa: Paris Hilton. Tot i que al DNI es diu Juan Ignacio, ell va canviar-se el nom per aquell màrqueting reservat als nacionalistes i als travestis i ara els seu nom s’ha convertit, llevat per als seus fanàtics, en un sinònim de l’odi i la irracionalitat: Iñaki de Juana Chaos.

Les comparacions són odioses pero la Paris i el Juan Ignacio són dos símbols del nostre temps, dues cares de la mateixa moneda, fenòmens mediàtics que utilitzen els mass media que ho trivialitzen tot per arribar als seus objectius, promocionals uns i polítics els altres, mentre nosaltres els ciutadans quedem a mercé d’un bombardeig de sobreinformació que no ens permet, com es diu en bon castís, separar la paja del trigo i plens de preocupacions del dia a dia acabem acceptant-ho tot i a l’hora del sopar, ja sense capacitat d’assombrament, mentre a les telenotícies es barregen els gols del Barça, les puges de l’Euribor, si el català està amenaçat o no i com la millonària Paris i el assassí Juan Ignacio podrien ser “especialment” alliberats en qualsevol moment molts de nosaltres, narcotitzats, només quedem amb força per buscar el comandament a distància per veure Gran Hermano.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: