Jo, andorrà

Juny 21, 2007

Llegint la premsa quedo perplex veient com es tornen a sentir algunes veus, entre elles la de l’excap de govern Oscar Ribes, que alerten -com cada tant- sobre el perill de la pèrdua de la identitat andorrana, posant l’accent sobre una teòrica manca d’assimilació dels immigrants. Sorpren veure que encara viu en alguns sectors de la població el mite aquell de que qui immigra no arriba mai a estimar prou aquest país, que el sentir Andorra com a pròpia és quelcom que ve de naixement només als naturals i que, en definitiva, molts de nosaltres naturalment no ens integrem (ni ens integrarem) al país, justificant-lo en aquest cas mitjançant un estudi de Govern que diu que el 34% de les persones que tramiten el passaport andorrà no s’hi senten.
Però, sota quines condicions aquells sectors tradicionalistes i conservadors esperen dita integració? Pot esperar-se una de plena quan se’ns nega o se’ns posterguen, als immigrants, mínims drets polítics com la possibilitat de decidir qui governarà (encara que sigui la nostra parròquia) i, per tant, qui administrarà el nostres impostos? Estranya manera d’incentivar l’integració assignar obligacions i no pas drets. El fet que de tot l’arc polític només els Verds i el PLA d’Andorra la Vella aposten explicitament pel reconeixement de drets polítics per als residents deixa clar que la resta de partits, començant pel principal de l’oposició, no ens consideren necessaris per a molta cosa més que per treballar, i seria sa que fossin clars en aquest aspecte i deixin d’una vegada de colpejar-se el pit reclamant la nostra assimilació. Andorra no necessita assimilats sinó individus que hi summin aportant experiències i idiosincràsia com nosaltres que, encara que hagi lleis que ens limitin, som andorrans d’elecció que hi summem dia rere dia i Andorra, si vol crèixer, haurà de ser receptiva i també summar, com ho és i com fa, per exemple, Estats Units que és un gran país entre altres motius per la seva capacitat d’acollir l’immigració desitjada només exigint el cumpliment de les lleis, acceptant fins i tot la doble nacionalitat i sentint orgull de summar, tenint italo-americans o cubà-americans que, sense deixar de banda els seus arrels, estimen Amèrica com qualsevol natural. Aquest fet és el que ha donat avui a una ciutat com Los Angeles un alcalde fill de llatins que es diu Antonio Villaraigosa i a un estat com Califòrnia un governador austriac, que no cal dir que es diu Schwarzenegger. Perque pregunto, en clau andorrana: quan penseu que falta per a que, un cop trencat el bipartidisme, hi hagin consellers que es diguin Shahani o Da Silva o un candidat a cap de govern es digui Souza o Janghimal?
No es poden posar portes al camp: si Ariel Sharon va abandonar Gaza i Cisjordània perque va entendre que podia combatre les armes però no pas la demografia, no serà hora de que aquests nostàlgics de l’esser andorrà aprofitin l’oportunitat que encara tenen d’abandonar aquelles postures tan folclòriques com irreals i treballin, desde la conformació de les lleis, per una real integració?
Trobo temerari considerar, en els temps econòmics i polítics en que vivim, tema proritari del nostre país l’esència andorrana; la globalització no porta passaport i Andorra més que barretina, grandalla i bull negre necessita inversió extrangera, ma d’obra qualificada i visió global.
Hi haurà qui digui que “a qui no li agradi ja sap on queda la frontera” i si que ho sabem, però preferim quedar-nos observant l’arribada dels canvis, canvis que ja no es poden parar perque el món no para de canviar. Perque, al cap i a la fi, volem que aquest país sigui també dels nostres fills i, com deia el poeta, mentre miro les noves ones jo ja sóc part de la mar.
Per acabar una anècdota: durant una conferència a Nova York un periodista va preguntar l’escriptora Ayn Rand, que havia abandonat la seva Rússia natal quan l’arrivada dels comunistes, “que podia importar (als americans) el que pensés una extrangera?” al que ella va respondre “jo vaig triar ser americana. Que va fer vostè a més a més de naixer-hi?”

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: