Andorra ha d’apostar pel golf

Juliol 5, 2007

M’anticiparé. Com que és més que segur que, d’aquí a quatre dies i en ple any electoral, sortiran de les coves legions d’ecologistes criticant el futur camp de golf dels Espiolets que el Comú de Canillo pensa tenir enllestit per a la primavera de l’any que ve, m’ofereixo per fer conèixer un altre punt de vista diferent del del pensament únic sobre el creixement de la pràctica del golf al món i els nous models d’implantació, a fi d’informar una mica aquells que per pur voluntarisme repetiran com un mantra les tres o quatre frases fetes de rigor, sobretot aquella de la nova cultura de l’aigua.
Segons la WWF/Adena, els camps de golf de la costa mediterrània “constitueixen un risc mediambiental creixent ja que cadascun d’ells gasta el volum d’aigua equivalent a una ciutat de 12.000 habitants…”, habitants que consumeixen aigua no potable, podríem afegir-hi, ja que el reg d’un camp de golf es fa amb aigua recuperada o que provingui de pous d’aigua no apta per al consum, un detall que ometen els ecologistes de Greenpeace o Ecologistas en Acción, i la legislació i els òrgans de control hauran de treballar en aquest aspecte com hi treballen en tot Europa. Probablement algun (o molts) no compleix la normativa però estem parlant de percentatges ridículs davant dels ingressos potencials generadors de turisme de qualitat i de llocs de treball. Així mateix, alguns camps disposen de modernes tecnologies per optimitzar el consum de l’aigua, com és el cas del camp de Mossa Trajectum, una urbanització murciana avalada per Johan Cruyff que consumeix un 60% menys d’aigua que qualsevol altre de la regió, segons els responsables, mitjançant un sistema via satèl.lit que controla amb precisió el temps i la quantitat de reg necessaris, mantenint la humitat i els nutrients. Els directius assenyalen que el Banc Europeu els ha premiat com el primer camp ecològic d’Europa. Existeixen alternatives també com el camp de Quijorna, Madrid, que no té herba i empra el sòl natural per jugar.
Es calcula que unes 800.000 persones arriben cada any a Espanya per jugar a golf i, així mateix, continua creixent exponencialment a escala global: segons Fox Sports, es calcula que si el 8% de la població de la Xina comencés a jugar a golf, la xifra mundial de golfistes es duplicaria. Més enllà d’aquesta estadística, el futur del golf i la clau del creixement d’aquest esport rau en els nens i les dones: als Estats Units el nombre de dones golfistes ha augmentat un 20% durant els últims cinc anys i prop d’1,9 millons de joves participen en sessions tècniques cada any. A l’Algarve portuguès ja poden trobar-se gran quantitat de camps que, per característiques i disseny, poden considerar-se world class, i a Madeira, amb tres camps de golf, les reserves al primer trimestre del 2007 van créixer un 17,5% respecte al mateix període del 2006, segons AP Madeira. Suïssa, un país semblant al nostre per la importància de l’esquí com a esport rei, té 91 clubs de golf i la més alta densitat de circuits europea, amb una accessibilitat optimitzada de manera que ofereix a l’aficionat un producte integral, aquell del qual parlen els defensors del famós turisme de qualitat. També Kenya va trobar en el golf una oferta turística diferenciada, ja que a més a més dels safaris fotogràfics (i dels altres…) el turista pot accedir a camps al mateix parc nacional de Nairobi, a la vall de Rift o a la vora del llac Victòria, alguns a més 1.500 mts d’altura. A l’hivern, a Saint Moritz, Sierra Nevada i en algunes estacions d’esquí xilenes s’organitzen fins i tot campionats de golf a la neu.
¿Espor elitista? Es calcula que al món hi ha a prop de 100 milions de jugadors. França té, avui mateix, 600 camps; a Alemanya n’hi ha 500, a Suècia 400, a Anglaterra uns 2.000… Més a prop, l’Associació Catalana de Pitch & Putt registra, aquest 2007, 53 camps, mentre que la Reial Federació Espanyola de Golf en registra 341 i gairebé 280.000 jugadors, que, per regla general, carreguen sovint els pals al cotxe durant les escapades de cap de setmana o planifiquen, directament, les vacances al voltant de la pràctica d’aquest esport.
Resumint: que malgrat tota la propaganda que es faci en contra de la pràctica del golf, sovint des de sectors desinformats, aquest esport continuarà en creixement a tot el món en totes les modalitats, i si a Espanya ja se’l considera una de les sortides més viables al reformulament de l’obsolet model de sol i platja (amb ingressos que oficialment s’estimen en 3.000 milions d’euros anuals), Andorra, amb les particularitats pròpies i les mateixes problemàtiques de cerca d’un turisme millor, no pot quedar-se enrere.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: