Insultar gratuïtament Andorra

Juliol 24, 2007

Llegeixo incrèdul a La Vanguardia, per internet, el 18 de juliol la columna del periodista Manuel Trallero titulada Andorra como rotonda. Sorprèn veure que un mitjà centenari, amb un tiratge d’un quart de milió d’exemplars i referent del periodisme espanyol tingui en plantilla redactors que a fi de crear polèmica utilitzin tants tòpics com estereotips. Fa uns anys vaig veure una publicitat que deia: “Es poden dir moltes mentides dient només la veritat” i va ser aquell anunci el que em va venir al cap en llegir Andorra como rotonda ja que, com a lector, em trobava en un d’aquests jocs d’espais buits que podia omplir al meu gust i arribar sempre al mateix lloc, però des d’una retòrica totalment esbiaixada.
A la columna el periodista, al sol efecte de provocar, declara coses com que Andorra “ha aconseguit esborrar de la faç de la terra qualsevol referència a la seva identitat, així que un tant podria trobar-se a Hong-Kong com en qualsevol altra bombolla. En realitat no ha fet res diferent del que han fet els altres a costa d’omplir el territori d’una arquitectura infame i d’un barraquisme encobert en forma del suposat càmping”, una descripció tan arbitrària com la que qualsevol podria fer dient que la identitat cultural de Barcelona es fa amb les fotos de les estàtues humanes i els barrets mexicans de les Rambles basant la seva arquitectura en el monument a l’especulació immobiliària que va des de Glòries fins a Diagonal Mar i que es diu 22@.
Escriu Trallero que algunes rotondes d’Andorra “s’engalanen a l’interior amb motius escultòrics –aquestes són les pitjors–, d’altres donen senzillament la benvinguda al visitant i n’hi ha que opten per presentar algun motiu botànic, que per alguna raó hauria de despertar el nostre interès quan en realitat passen perfectament desapercebuts”, fet que a un barceloní com ell suposo que li hauria de cridar l’atenció ja que a la Ciutat Comtal qualsevol arranjament floral no arriba a durar ni deu minuts abans que no ho destrossi una banda musical equatoriana o algun grup de maulets orinants dels que és normal veure en les zones (ex)verdes de la plaça de Catalunya o de Gràcia, per donar dos exemples, i per motiu escultòric que identifiqui una ciutat com Barcelona des de la seva skyline, ¿què millor (i quin gust millor) que el monument al fal.lus de la torre Agbar que ens dóna la benvinguda quilòmetres abans d’arribar-hi?
Hi afegeix Trallero que al cap del visitant “es barreja el sucre barat amb el whisky d’oferta, els cartrons de tabac amb el perfum car”, i no fa cap esforç per sortir del tòpic que Andorra és només les avingudes de Meritxell i de Carlemany modernitzant, almenys, el seu discurs tan patètic com els dels guies de turisme a Tunísia que quan s’assabenten que duen un espanyol els diuen, avui, “Franco ha muerto”: tot i que s’ha d’entendre que aquest senyor ja no té edat per fer un passeig per les muntanyes, almenys podria fer un esforç per conèixer en cotxe la Rabassa, la vall del Madriu, la vall d’Incles o qualsevol dels indrets que tenim a l’abast per a qui vulgui veure alguna cosa més que botigues.
Acaba dient Trallero que “la soledat és absoluta a Andorra, més buida que mai. Les perfumeries jeuen prostrades com mausoleus. La gran notícia, la bomba, és que Andorra està buida, ni hi ha cues ni embús i així Andorra no sembla Andorra excepte per les rotondes”, judicis tan inexactes i incomplets com tendenciosos, comparables a dir que almenys aquí, en aquesta Andorra tan buida, als nostres xalets els delinqüents no torturen els ocupants com ho fan a Barcelona, que els transvestits no es passegen a les portes dels col.legis, que aquí no es practica l’esport de l’okupació i que la nostra policia no apareix al YouTube a l’apartat pallisses a russes nues.
Se sol analitzar l’autor pel mitjà d’on prové i és just aquesta equació la que em fa preguntar-me com comparteixen cartell a La Vanguardia aquest home, amb l’únic mèrit que sembla que és ser incendiari, i reals talents intel.lectuals com poden ser un Quim Monzó o un Xavier Sala i Martín.
I d’altra banda, com a ciutadà, em pregunto si algú del Govern o del Ministeri de Turisme va llegir el 18 de juliol La Vanguardia, quina lectura en van fer i quina va ser la seva reacció.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: