De toros, independència i estupidesa

Agost 7, 2007

Deia Goethe que no hi ha espectacle més terrible que la ignorància en acció. Dijous passat, una vintena de persones van enderrocar el toro d’Osborne del Bruc, només una setmana després que la figura, l’única que quedava a la comunitat autònoma de Catalunya, fos instal.lada en aquest indret. El grup de patriotes catalans, autodenominat la Bandera Negra, va reivindicar l’acte en un comunicat en el qual manifesten que amb l’abatuda de la peça publicitària han volgut “netejar” la silueta de la “sagrada” muntanya de Montserrat de la “immundícia banyuda espanyola que pretenia embrutar-la, ja que aquest toro, l’únic que simbolitza el nostre país, és la barbàrie i la incultura d’Espanya”. “Després de tres hores de treball bo i dur –continua el comunicat–, a les sis del matí, el toro d’Osborne del Bruc ha caigut vergonyosament com un gegant amb peus de fang”.
Hi ha polítics que coneixen l’ofici i que saben molt bé que incentivar aquesta gent (mereixedora de carnets d’idiotes útils de ple dret) a dur a terme aquests actes d’acció directa, buits i mediàtics, és una bona manera d’eclipsar o d’intentar eclipsar els problemes de fons, resultat de les seves incapacitats. No s’ha de forçar gaire la imaginació per veure els somriures complaents dels Carods, els Huguets i els Ridaos, els quals, mentre amb una mà aixequen banderes d’antiespanyolisme, amb l’altra amaguen els desastres del Govern de què formen part; un Govern que, en poc menys d’un mes, no solament ha tancat malament l’affaire de l’apagada a Barcelona sinó que també, com cada any, ho fa amb una gestió pròpia d’un país del Tercer Món, que no aconsegueix evitar que les carreteres i les autovies es col.lapsin, com aquest cap de setmana, quan hi va haver 75 quilòmetres de cues a la AP-7. “La culpa de tot la té Madrit“, diuen, estirats a la sorra entre aperitiu i aperitiu sota el sol del Mediterrani.
El pitjor de tot plegat és que aquests gudaris de saló i festa major, obnubilats pels discursos il.luminats de l’independentisme impossible, són només la part (patèticament) visible d’un fenomen cada cop més present en una gran majoria de la societat catalana: un etnocentrisme sense avals, amb la llegenda dels Països Catalans que mai no han existit com a bandera, i el provincianisme actiu que allunya dia a dia Catalunya, com a regió privilegiada per recursos d’Espanya, del fenomen imparable i ple d’oportunitats i reptes de la globalització. Aquesta meravellosa regió, la que fa poc temps va ser terra d’acollida i cosmopolitisme admirat a tot el món, avui debat en determinats àmbits “com pot ser possible que un xarnego sigui president de la Generalitat” i destina diners a finançar seleccions esportives i, fins i tot, es permet el luxe de treure competitivitat al seu jovent limitant l’ensenyament del castellà (tercera llengua per nombre de parlants) a les seves escoles.
Ja fa temps, un important assessor barceloní d’una important empresa andorrana em va dir que “per motius estrictament partidistes, mentre Madrid s’acosta a Londres, Barcelona ho fa amb Albacete” i estic convençut que, simbòlicament, tirar a terra un ximple logotip de ferro té a veure amb aquesta posició retrògrada del romàntic nazionalisme català.
L’única veritat és la realitat. L’absurd abatiment del toro no va ser pas una gesta heroica contra l’opressor perquè això no va ser cap gesta heroica ni va haver-hi mai cap opressor; senzillament va ser un petit acte de vandalisme contra la propietat privada d’una empresa local i seria bo acabar tot dient als nanos de la Bandera Negra i a tots els romàntics tardans que els aplaudeixen que encara els queda molta feina per fer: al seu país, Espanya, encara queden vuitanta-tres braus dempeus per enderrocar.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: