ICV i l’herència de Bertolt Brecht

Octubre 3, 2007

Citant Bertolt Brecht: “Primer es van endur els jueus, però, com que jo no era jueu, no em va importar. Després es van endur els comunistes, però, com que jo no era comunista, tampoc no em va importar. Més tard es van endur els intel.lectuals, però, com que jo no era intel.lectual, tampoc no em va importar. Després van seguir amb els capellans, però, com que jo no era capellà, tampoc em va importar. Ara vénen a buscar-me, però ja és massa tard…” ¿En qui deu pensar Joan Saura després de la desactivació de l’artefacte a la seu d’ICV a Sant Andreu que, segons EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, portava 300 grams de material explosiu? ¿Deu pensar en els qui amenaçaven de mort els polítics del PP la darrera Diada a Barcelona? ¿O potser en els qui van fer aquella mostra d’art pop amb la foto de l’Albert Rivera, la bala al front i la taca de sang? ¿Deu tenir a veure amb la primera o amb quina de les cremades de fotos del Rei Joan Carles, mostres de força dels elements més radicals del nacionalisme català? ¿O deu ser tot junt, sumat al laissez faire de què van fer gala els Mossos d’Esquadra i la Conselleria d’Interior durant la Diada, durant l’afer de la foto i la bala i durant les successives cremades de fotos? ¿Va ser un bon negoci no solidaritzar-se i fer un front comú i democràtic ni amb l’Alberto Fernández Díaz ni amb l’Albert Rivera?
Les fotos de la mateixa seu d’ICV a Sant Andreu publicades la setmana passada a la web altermundista Indymedia Barcelona (a la pàgina http://barcelona.indymedia.org), amb les pintades vermelles de “Mort al Borbó” i “Repressors”, i la crema de la bandera espanyola són més que eloqüents sobre el llenguatge imperant i sobre l’escalada de violència que a Catalunya sembla que no para: aquest últim atemptat es va produir només un dia després que prop de 500 joves antisistema participessin a Barcelona en una altra manifestació en solidaritat amb els imputats per la cremada de les fotos, en la qual es van viure moments de tensió amb els Mossos d’Esquadra. ¿Es continuarà ara dient que només són joves romàntics que reivindiquen una Catalunya més progressista, més justa i més solidària? ¿Sortirà ara la Imma Mayol dient que ella també és antisistema, com el gener passat? ¿Seguirem patint aquella lletania de “s’ha de tenir tolerància” perquè la culpa de tot la té “la crispació que generen el PP, Aznar i la guerra de l’Iraq”? Joan Saura, com a responsable de la policia autonòmica, no està per interpretar les lleis sinó per fer-les complir; per discutir-les, ICV ja te representants tant en l’àmbit autonòmic com en el nacional. Ha arribat el moment de decidir en quin equip es juga i què es defensa, ja no hi ha espai per a equidistàncies, prudències a l’hora de marcar responsabilitats i jocs de paraules preelectorals; ja n’hi ha prou de donar ales a qualsevol cosa que sigui contra l’ordre establert a fi de guanyar el famós vot jove, perquè queda clar que això se’ls està escapant de les mans. Personalment, no crec que en Joan Saura, sent un dels polítics amb millor imatge d’un tripartit cada dia amb pitjor imatge, l’únic que en èpoques turbulentes va tenir moments de seny i coherència, vulgui hipotecar, quan queden pocs mesos per a les eleccions, la bona valoració que li dóna la societat intentant convèncer que això és un cas aïllat; és hora de treballar i arribar fins al final i aturar de cop aquest seguit de successos que ja comencen a alarmar. L’acció policial és una eina legal i democràtica, i l’ús d’aquesta eina és a les mans del conseller d’Interior. Encara que sempre queda l’opció de declarar que l’artefacte l’ha posat el PP per implicar els antimonàrquics, que l’Albert Ribera s’autoenvia amenaces de mort per sortir a TV-3, que els que amenaçaven a la Diada eren de la FAES i que Elvis Presley viu a Marina d’Or.
I, aleshores, podrem parafrasejar Bertolt Brecht i dir: “Primer van amenaçar els del PP i els de Ciutadans, però, com que ells no eren del PP ni de Ciutadans, no els va importar. Ara vénen per ells…”

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: