El món és un mocador

Octubre 20, 2007

Em pregunto què opinaran el nostres polítics, els que competiran d’aquí a poques setmanes per administrar els nostres comuns i els ministres que prenen decisions sobre el nostre dia a dia sobre la decisió del ministeri d’Educació espanyol d’obligar el col.legi Severo Ochoa de Ceuta a acceptar dues alumnes amb hijab. La problemàtica del vel i el més que evident significat d’inferioritat de la dona que connota és latent també a França, el Regne Unit, Itàlia i Holanda, però és només a Espanya on els fets s’estan manifestant de forma cada cop més regressiva alhora que, de cara a la galeria, l’administració Zapatero es mostra orgullosa de la famosa i mediàtica Llei d’igualtat, la que evidentment no arriba en plena forma a aquestes nenes. França ha prohibit el vel musulmà i altres vestimentes religioses a les escoles públiques mentre que el Regne Unit discuteix com limita l’ús del vel facial complet o nikab.
Itàlia té una llei des de fa dècades que no permet cobrir-se la cara en públic i alguns polítics han demanat que aquesta mesura s’apliqui contra alguns tipus de vels. Mentre el govern liberal de Tunísia ha començat aquesta setmana una campanya contra el vel islàmic (el ministre d’Afers Exteriors, Abdelwahab Abdallah, ha afirmat que el seu ús està sent estimulat per una minoria política que vol frenar la democratització del país) al Marroc la direcció de les línies aèries estatals ha decidit prohibir al personal femení que tracta amb el públic l’ús del hijab, així com desaconsella el dejuni durant el Ramadà als seus empleats ja que les persones que dejunen perden capacitat de reacció durant una emergència. Tornant al tema del mocador a Espanya, Pedro Zerolo (PSOE), que semblaria per la candidesa de les seves declaracions ignorar que als homosexuals se’ls penja o se’ls empresona a la majoria dels països musulmans, es va limitar a dir que “l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania promourà que les nenes musulmanes es treguin el vel”. Daniel Sirera, del PPC, ha manifestat que “els immigrants han d’acatar les normes i tradicions d’Espanya” i que les directrius del centre educatiu “han de ser d’igual compliment per a tothom”. Artur Mas (CiU), per la seva part, va ser més taxatiu que mai a llançar un missatge dirigit als pares de la nena de Girona en el sentit que “la seva primera obligació és dur als seus fills a l’escola, per sobre de qüestions secundàries com ara si se’ls permet dur el mocador o no al col.legi”.
És clar que el mocador serà el principi: si acceptem avui debatre i negociar la plena igualtat de les dones, encara que sigui per una simple peça de vestir, demà haurem de debatre i negociar una altra cosa i d’aquí a poc temps- més val no pensar-hi. Probablement nosaltres, els occidentals, que erròniament creiem que les llibertats no solament són gratuïtes sinó que també són una cosa tan natural com l’aire que respirem, hauríem d’aprendre de les dones turques, les que saben que l’amenaça conviu amb elles i que no accepten discutir sobre els seus drets ni accepten punts de vista sobre la laïcitat del seu país i desconfien de les reformes que promet el Govern islamista.
És per tot això que passa i que està passant que Andorra ha d’entendre que està al mig d’un món globalitzat, un món que casualment és un mocador i qui voti en les properes eleccions tenen una bona oportunitat de preguntar als polítics de tots els partits. Per això cal demanar: ¿Què us comprometeu a fer, com a andorrans i com a occidentals, per defensar el nostre estil de vida i la plena igualtat de drets dels habitants d’aquest país?

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: