Són els Verds la veritable alternativa?

Novembre 27, 2007

Són joves, fins al punt que tenen la mitjana d’edat més baixa de totes les llistes que es presenten a aquestes eleccions, tot i que hi presenten –segons el currículum– professionals i gent preparada. Són agosarats, fins al punt de portar reivindicacions que, encara que en un principi poden escandalitzar els més conservadors, en poc temps passen a ser tema de debat en qualsevol reunió social.
Agradi a qui li agradi, els Verds d’Andorra ja van treure carnet de majoria d’edat i el van ensenyant a la societat, en general, i a l’electorat, en particular, amb força, i s’han guanyat un lloc important als mitjans massius del país, fins i tot en aquells on no els tenen una especial simpatia. També han passat en poc temps de ser la novetat pintoresca del nostre escenari polític, mirats sovint amb desdeny per gran part de l’oposició, a convertir-se en interlocutors no tan sols vàlids sinó buscats per debatre temes tan importants i aliens a l’ecologia com ara l’economia i les finances (com ara la trobada que va organitzar el Cercle d’Economia d’Andorra la setmana passada), uns espais que en un país que semblava que es dirigia inevitablement al bipartidisme estaven reservats només al PLA i el PS. I dos anys després del debut electoral, han pogut formar i presentar tres candidatures amb cara i ulls en tres parròquies clau, i han donat a unes simples eleccions comunals una polifonia que les converteix en un veritable assaig de les pròximes generals.
Tal com va dir Jaume Bartumeu durant el discurs de l’inici de campanya, pot ser que els Verds encara no estiguin madurs per governar (una condició que sembla que comparteixen amb el PS o qualsevol de les seves marques, atès el que l’electorat va votar a les tres últimes eleccions generals), però, més enllà de dissentir o compartir la visió i la ideologia que tenen els Verds, d’un clar caire socialista, és enriquidor –políticament i democràticament parlant– veure en acció un conjunt de gent que, sigui de dretes o d’esquerra, posa sobre la taula de discussió una tercera posició d’anàlisi, fins i tot arribant moltes vegades a deixar en evidència les similituds (fins i tot programàtiques) dels dos grans partits del nostre país: ¿o no marquen realment la diferència, els Verds, en parlar de reduir la quantitat d’anys de residència exigides per la Llei andorrana per reclamar la nacionalitat o del paper que ha de tenir Andorra a la Unió Europea? Si a l’hora de fer paral.lelismes és fàcil percebre que el PLA, tant en forma com en continguts, té molts punts de concordança amb CiU o l’UMP i que els Verds d’Andorra lògicament els tenen amb IC-V i amb els Verds francesos, podríem preguntar-nos: ¿Defensen el PS i els seus socis de l’Alternativa reivindicacions anàlogues a les que defensa explícitament el PSOE en temes com, per exemple, el matrimoni homosexual o la integració dels estrangers? ¿No acaben sent els Verds d’Andorra la pedra de toc del progressisme que diu que expressa l’Alternativa, tant en temes socials com polítics?
Vaig llegir un article d’opinió a la premsa que deia que els Verds consideren que ja han guanyat només pel fet d’instal.lar en la societat temes de debat que als partits majoritaris, per qüestions –diguem-ne– de màrqueting polític, no se’ls faria fàcil posar a debat, com ara la despenalització de l’avortament i del consum de drogues toves, i aquí sí que hi estic plenament d’acord. ¿Qui podria dir fa poc temps que avui es discutiria i es debatria sobre el dret de vot dels residents justament en aquestes comunals?
Si jo fos d’esquerres, no dubtaria a votar els Verds: és més que clar que, tant ideològicament com per les propostes, són la veritable alternativa al Govern liberal.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: