El perfum del tauró

gener 27, 2008

La ordre que van rebre les cúpules del PSOE i del Tripartit va ser clara: atacar per tots els mitjans al fitxatge estrella del PP, l’expresident d’Endesa Manuel Pizarro. Els arguments, variopintos: Carmen Chacón (PSC), la ideòloga del perfum del PSC, va dir que Pizarro “va insultar als millors empresaris que te Catalunya” al rebutjar l’opa de Gas Natural quan va argumentar –lògicament- que de l’oferta d’E-on podria néixer un campió europeu d’energia preparat per competir contra companyies gegants no europees com ara Gazprom. Joan Tardà (ERC), qui en 2007 es va solidaritzar amb Ignacio de Juana Chaos, es va limitar a acusar a Pizarro de ser “qui va deixar a les fosques Barcelona” (judicis a càrrec del lector). La vice-presidenta Fernandez de la Vega va dir, en el seu torn, que en el seu palmarès destaca la defensa d’interessos privats i particulars, quan seria just mesurar quant particulars són aquests interessos privats: els accionistes d’Endesa que van duplicar el seu valor durant la negociació de la opa van ser mes d’un milió, la majoria petits inversors de classe mitjana que confien els seus estalvis a fons d’inversió o a productes borsaris bancaris. Joan Herrera (ICV), qui segurament tindrà com el seu cap el despatx decorat segons el feng shui, no va desentonar dient que amb aquest fitxatge el PP mostra la seva cara “més anticatalana” i la seva aposta “pels poderosos”. En el PSOE José Blanco va manifestar que Pizarro era el “tauró del capitalisme” mentre Jesús Caldera i Alfredo Pérez Rubalcaba van dedicar rodes de premsa a “acusar” a Pizarro de ser ric o qüestionar les condicions contractuals de la seva sortida de l’elèctrica.
Però, qui és Manuel Pizarro més enllà de les desqualificacions pròpies d’una pre-campanya? Nascut a Turol fa 56 anys, liberal, és llicenciat en Dret per la Universidad Complutense de Madrid, va guanyar amb 29 anys una plaça com Advocat de l’Estat i posteriorment una d’Agent de Canvi i Borsa. Anomenat Vicepresident de la Bolsa de Madrid a la fi de 1995, va ser membre del Consell d’Administració d’Ibercaja des de maig de 1994 i president de l’entitat a Saragossa, Aragó i la Rioja al novembre de 1995. En 1998 va ser triat president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), càrrec que va abandonar en 2002 tot i que estava reelegit per a un altre mandat. Pizarro va ser anomenat president al maig d’aquest any d’Endesa, on era conseller des de 1996 i vicepresident des de 1998, càrrec que va deixar després d’haver duplicat el valor de l’empresa. Actualment és president d’honor d’Endesa i vicepresident de Bolsas y Mercados Españoles, a més d’Acadèmic de Nombre de la Real Academia de Jurisprudència y Legislación, Acadèmic de Nombre de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras, Acadèmic de Nombre de l’Academia Aragonesa de Jurisprudencia y Legislación i Director de la Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País. Manuel Pizarro és també aquell que per petició pròpia es va presentar al Parlament de Catalunya en una compareixença brillant, i qui amb aquella lapidària “No estem a Catalunya, som part de Catalunya” va descol·locar a tots aquells que van fer el ridícul un poc mes de l’habitual a l’interpel·lar-lo en català, sent aquest aragonès, perdent l’oportunitat d’anar al fons en els seus reclams simplement utilitzant la llengua oficial d’Espanya.
Sembla difícil trobar un currículum comparable al de Manuel Pizarro, no només en tot el gabinet Zapatero sinó en tota la política espanyola. Li servirà això al PP per a retallar l’escàs 2% que el separa del PSOE, segons el sondeig de l’Institut Noxa?

Amb les cartes sobre la taula només queda gaudir de l’espectacle pre-electoral. I del perfum del PSC.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: