L’erosió de la cultura en el mirall

Març 24, 2008

No són bons temps per treballar als Emirats Àrabs. El Gulf Cooperation Council, conglomerat format per Aràbia Saudita, Bahrain, Qatar, Oman, EAU i Kuwait, que tracta afers comuns referents a agricultura, indústria, seguretat i comerç, discutia el desembre passat a la cimera de Doha sobre la problemàtica de la immigració en aquells països i es va decidir estudiar la viabilitat de posar virtualment ordre d’expulsió a 14 milions de persones –l’equivalent a la tercera part de la població espanyola–, la majoria d’ells procedents de l’Índia, Bangla Desh, el Pakistan, Sri Lanka i la Xina. ¿El motiu? Erosió inacceptable de la cultura local o, tal com declarava el ministre de Treball de Bahrain, “la circumstància que en certes regions del golf no se sap ja si un està en un país àrab musulmà o en una regió asiàtica. Aquí no estem parlant de diversitat. Cap nació del planeta no pot acceptar l’erosió de la seva cultura en el seu propi territori”. Segons Tarik Al Maeena, cronista d’Arab News, el regne de Bahrain du endavant fins i tot una iniciativa de limitar a sis mesos la vigència dels permisos de treball expedits als estrangers que desitgin treballar al golf, ja que “la majoria dels treballadors estrangers provenen de mitjans culturals i socials que no es poden adaptar a les cultures locals”.
¿Què hi ha darrere d’aquesta draconiana política? ¿És només el fet cultural o tindrà a veure també que aquells treballadors estrangers que perceben salaris paupèrrims per jornades de 12 hores i més no són compatibles amb les astronòmiques taxes d’atur dels locals? No hauria de sorprendre’ns cap hipòtesi quan de l’estudi 2006 de la American University of Sharjah (EAU) n’emergeix que el 32,6% dels homes i el 47,7% de les dones dels països del golf estan desocupats i a la recerca de feina.

Així mateix, durant 2005, els 10 milions de treballadors immigrants en els països del golf van enviar als seus països 20.000 milions d’euros. Les propostes de la GCC no acaben en l’expulsió dels estrangers: els àrabs contemplen altres mesures com ara la reducció de les prestacions socials als desocupats que rebutgin les mesures d’ajuda de reinserció laboral, i la revisió i replantejament dels programes d’aprenentatge per donar als treballadors locals la formació que els permeti ocupar-se de les vacants deixades pels immigrants.
Les comparacions són odioses. Cada vegada que Europa, amb les garanties que dóna l’Estat de Dret inexistent en aquells emirats, es planteja un debat sobre la problemàtica de la immigració en termes econòmics i dels mínims exigibles als immigrants no occidentals per preservar i defensar els seus valors fonamentals, s’acusa els seus promotors de feixistes i d’islamòfobs. Quan s’intenten interpretar les conseqüències d’obrir les portes a una immigració descontrolada, aquells que ho intenten són titllats d’ultres i de xenòfobs. No obstant això, quan aquests regnes islàmics de dubtós tarannà progressista es plantegen com una decisió d’Estat l’expulsió d’immigrants per qüestions culturals o econòmiques els governs, els mitjans, els artistes i les ONG emmudeixen.

Deixant de costat que sense els drets civils que només garanteix la democràcia liberal no hi ha benestar econòmic per a la població en general, la necessitat de mantenir la pròpia identitat és comuna a tots els pobles del món, a més d’estar reconeguda per l’ONU. ¿Quan deixarà la seva defensa de ser un tabú a Occident?

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: