La gangrena etarra i la llei com a anticòs

Març 27, 2008

Setanta quilos d’explosius detonats en el migdia riojà del Divendres Sant van posar una vegada més en evidència, en blanc sobre negre, que ETA està mes viva que mai i que un altre Isaías Carrasco és possible. Davant aquesta terrible perspectiva l’Estat, aquesta institució de dimensions difuses a la qual li deleguem la protecció de les nostres vides, la nostra llibertat i les nostres propietats, ha d’actuar amb la màxima força i celeritat.

Menteix o subestima la realitat el ministre en funcions Pérez Rubalcaba quan parla de la debilitat d’ETA: els únics etarres febles són l’etarra pres o l’etarra mort. Així com el terrorisme islamisme, que ancorat en el segle VII utilitza tecnologia del segle XXI per atacar a Occident, el terrorisme etarra utilitza a la mateixa democràcia espanyola per atacar-la des de dintre. Ara per ara, si alguna cosa els serveix com a drecera per a les seves finalitats és, justament, la lletra petita de la Constitució i de l’Estat de les autonomies, i una inquietant posició de l’Administració Zapatero que no tanca definitivament les portes a altre intent de negociació: ¿qui pot dubtar que per molt menys del que està passant a Espanya, el Regne Unit –país que pot vantar-se avui d’haver derrotat el seu terrorisme– ja hagués suspès, com ja ho ha fet moltes vegades, l’autonomia de l’Ulster, les seves institucions locals i hagués donat entrada a la seva Policia i al seu exèrcit, anticossos necessaris per a la lluita antiterrorista?

Diran que la solució policial no és suficient, i pot ser que així sigui; probablement la dificultat de posar fi a aquestes fantasies independentistes, mes o menys violentes, tingui també molt a veure amb la sobrevaloració que es dóna al concepte d’Espanya com a país federal amb el vell conte de la plurinacionalitat. Si no fos així, al lehendakari Ibarretxe se li faria difícil fonamentar discurssivament expressions com les d’aquest cap de setmana, quan, analitzant els resultats de les eleccions al País Basc, va dir que “Euskadi no és, ni serà mai, una part subordinada d’Espanya”, cosa que queda clara sabent que Euskadi és part component d’Espanya, com ho són Catalunya, Múrcia, Aragó i Andalusia.

L’oportunitat de dialogar, més allà dels seus defensors i detractors, fa temps que va caducar. Però el Govern Zapatero es nega a posar en funcionament el Pacte Antiterrorista, signat per ells mateixos quan estaven en l’oposició, i mareja la perdiu amb tecnicismes legals perdent un temps preciós i irrecuperable, quan encara es permet que ETA es financi a través dels seus testaferros, el PCTV i ANV, plenament en funcions mentre dura el procés de legalització mentre el PNB juga el seu joc i, encara perdedor com després del 9-M, pretén marcar posicions. O a la Llei de partits se la considera vigent, i s’hi aplica en conseqüència, o se l’anul.la assumint el seu cost polític. Zapatero ha guanyat les eleccions àmpliament i té a les seves mans, avui més que mai, deixar comatosa ETA mitjançant l’expulsió del seu entorn de les institucions i de l’enduriment de l’acció de les forces de seguretat o continuar amb la política del laissez faire amb suport dels seus mitjans addictes, que com a únic resultat deixen les permanents proves de força dels terroristes contra l’Estat de dret, com ara el cotxe bomba de la ciutat riojana de Calahorra.

Trist paper, el que han de fer els demòcrates del carrer, que són obligats a veure com el PP i el PSOE, representants de més de 23 milions d’espanyols, acaben sempre pidolant suports als nacionalistes de torn, incapaços de dur a terme polítiques d’Estat que, entre altres coses, tallin d’arrel la gangrena etarra i el seu còmplice entorn que ja fa quaranta anys que posa en escac la democràcia espanyola.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: