Obama és candidat i això m’agrada

Juny 6, 2008

En recompensa pel bon ús de les mateixes eines de màrqueting que van crear fenòmens mediàtics com ara la Ségolène Royal, els superdelegats del partit demòcrata americà van consagrar Barack Husein Obama com a candidat a la presidència dels Estats Units per a les eleccions de novembre.
Obama és un bon representant del típic polític mediàtic, model segle XXI: una imatge agradable que intenta minimitzar la inexperiència, grans aparells de propaganda a darrere, frases fetes i eslògans de iogurt dietètic, somriures marca Colgate i, tal com mana la tendència, cantants de moda i actors de catifa vermella (celebrities de pagament com ara la Scarlet Johansson, un més americà que mai Alejandro Sanz o la Susan Sarandon), que fins i tot li arriben a fer anuncis tal com ho van fer a aquestes latituds les nostres reserves intel.lectuals, entre d’altres, Jesús Vázquez o Concha Velasco.

Després de gairebé mig any de primàries, i gràcies a la insistència d’un veritable animal polític com ara Hillary Clinton, Obama arriba a la candidatura qüestionat i carregat de tones de crítiques generades tant des del bàndol republicà com, paradoxalment, des del seu propi partit, i haurà d’enfrontar-se a l’electorat amb preguntes per respondre.

¿Com es desmarcarà Obama de la promesa d’una immediata retirada de les tropes de l’infern iraquià? La resposta a les seves pròpies paraules: “(a l’Iraq, els americans) Hem de tenir tanta cura en la nostra retirada com la vam tenir a la nostra entrada”, assegura el candidat a les seves primeres manifestacions sobre el tema consagrat. ¿Què diran, ara, aquells que es pensaven que el demòcrata retiraria, en cas de que fos president, el seus soldats de la nit al dia, a l’estil Zapatero? Obama va assegurar també que si és elegit al novembre intentaria iniciar oficialment un diàleg amb Mahmud Ahmadinejad, el president de l’Iran. ¿Què opinarà el lobby jueu dels Estats Units sobre el fet de donar categoria d’interlocutor vàlid a un que nega de l’Holocaust que, per a més inri, va manifestar sota amenaça nuclear les seves intencions d'”esborrar Israel del mapa”?
Així mateix, el candidat demòcrata va assegurar, davant d’un grup de cubanoamericans, que flexibilitzaria el bloqueig a la dictadura castrista, l’infame Acta Helms-Burton, però que no l’aixecaria. ¿On està la prova que esgrimia la progressió local sobre les diferències morals entre Obama i George W. Bush i del seu incansable compromís humanista? Fins i tot per a aquells que s’omplien la boca dient que l’actual president és un radical religiós, cal recordar com el flamant candidat demòcrata va reaccionar, ràpidament i políticament, en defenestrar el seu propi assessor espiritual, Jeremiah Wright, l’incendiari predicador de Chicago que, a més de casar Obama, batejar les seves dues filles i ser artífex del seu infumable llibre L’audàcia de l’esperança, va declarar que els atemptats de Nova York i Washington de l’11 de setembre de 2001 es van produir als Estats Units a causa del seu paper en l’escena internacional i que al seu país els blancs continuen maltractant els negres. Déu no entén de política i Obama va entregar el cap del pastor quan van es va detectar que la fina línia que unia el discurs de Wright i la seva candidatura es notava cada cop més i que la sensible opinió pública americana començava a inquietar-se.

La campanya ja és aquí, Obama és candidat i això m’agrada. Perquè ja sense Hillary Clinton a l’escenari, hi haurà una possibilitat més manifesta, tal com diuen algunes enquestes publicades, que el 4-N John McCain es converteixi en el pròxim inquilí de la Casa Blanca.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: