Mirar i admirar l’Algarve

Setembre 11, 2008

Acabo de tornar de les meves segones vacances a l’Algarve impressionat pel model de turisme a clares vistes veritablement sostenible que duu endavant el Govern portuguès en aquesta regió, i que demostra de forma eloqüent que el turisme d’entrepà que estem acostumats a veure i patir no és l’única solució en època de crisi.

Havent aquest any recorregut des de Praia da Luz, poble costaner tristament cèlebre després de la desaparició de Madelaine McCann, fins a l’entrada a l’Alentejo, passant per l’extrem atlàntic de Sagres, m’adono de quina manera Portugal ha encertat atraient a l’Algarve un públic bàsicament familiar, culte i de classe mitjana, molts d’ells anglesos i alemanys, havent convertit molts punts de la regió en una destinació de residència permanent per a membres d’aquestes comunitats, però amb una particularitat: moltes d’aquestes persones estan en activitat i no hi busquen el seu lloc de retir, per la qual cosa el govern lusità els va seduir a fi que instal.lessin els seus propis negocis orientats al seu turisme, convertint-se així en el millor filtre del públic cutre que busca només marxa salvatge, un públic que ells mateixos no accepten fins i tot en els seus països d’origen. Aquesta imatge contrasta, malauradament, amb el que ha resultat de difondre i promocionar internacionalment el model d’aerolínia low cost, festa i alcohol barat, que tan fàcil resulta trobar en la franja de la Costa Brava que va des de Lloret de Mar fins a gairebé el començament de l’Alt Empordà, en la costa de Sant Antoni a Eivissa, a Salou i la seva zona d’influència i en molts punts de les illes Canàries. La integració d’aquest col.lectiu a l’Algarve és de tal dimensió que a Praia da Luz, per citar un exemple, dels 5500 habitants permanents la meitat són residents britànics.

Estimulant les petites empreses, la posada en pràctica del small is beautiful i la idea de segmentació, Portugal ha sabut, en els no més de 160 km d’extensió de l’Algarve, rellançar el seu turisme buscant varietat i alt valor afegit mitjançant turisme rural i petits hotels i restaurants de platja, des de Lagos cap a l’oest, en concordança amb complexos de luxe i camps de golf de prestigi internacional, sobretot a la regió cèntrica de Vilamoura, juntament a espectacles esportius i culturals d’envergadura –com ara el Festival Internacional de Jazz de l’Algarve. Amb tot plegat, s’ha aconseguit una relació cost benefici ideal que s’ha vist reflectida en un important increment de visitants en els últims anys, un bàlsam per a una economia que pateix algunes dificultats endèmiques similars a les d’Espanya o Andorra, sense el component destructiu que comporta el turisme massificat de baix cost.

Tot i sabent que els preus de Portugal són dels mes baixos d’Europa, enlloc es ven com a destinació barata, i els diferencials de preus no es destaquen més en la cervesa que en el golf. Les bones infraestructures, la difusió de la gastronomia local, l’oci per a tots els gustos, preus per a tots les butxaques i una visió realment cosmopolita fan de l’Algarve portuguès un bon exemple per a les administracions catalana, balear o canària, que semblen no haver entès que no cal crear zones botellón, vendre barrets mexicans o subhastar pensions completes als hotels per atreure el turisme. A més, és molt més sostenible que 1.000 famílies gastin 5.000 euros que no pas 50.000 hooligans en gastin 100, encara que per atreure aquest turisme de qualitat, l’empresari ha de fer alguns ajustaments…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: