Andorra “u-punt-sis”, o “set”

Abril 30, 2009

Si hi ha una cosa que segurament va sorprendre a qualsevol que, com ara jo mateix, visqui a Andorra i sigui dins d’aquest món de les xarxes socials va ser el creixement exponencial d’usuaris locals de Facebook en concordança amb les eleccions generals, fet que va convertir aquesta plataforma inicialment d’oci i contactes en un dels mitjans més utilitzats pels partits a l’hora de fer arribar propostes a la ciutadania.
De cop i volta allò d’escriure, com diu el seu leitmotiv, el que et passa pel cap va deixar de ser cosa d’adolescents per esdevenir un fenomen transversal i d’ús massiu, tal com ho demostra la grandària de la “xarxa Andorra” de Facebook que avui mateix té 6.476 usuaris registrats (incloent-hi trolls), gairebé el 8% de la població total amb un grau de confiança del 90%.

Si palem dels blocs, la més coneguda i actual de les plataformes 2.0, n’hi ha 25 fetes a Andorra segons l’afegidor Blocaires del Pirineu (del qual formo part amb el blog polític http://www.anclaos.com i ara amb el de xarxes socials i comunicació http://www.inuvol.cat), les quals, sumades a d’altres que apareixen als buscadors Cercabloc i a Andorramania, no haurien de superar les 50, representant un nombre escàs de bloggers si considerem que al llistat s’inclouen els blocs personals, polítics, periodístics, educatius i institucionals. Ho trobo sorprenent, ja que no cal recordar que muntar un bloc és gratuït i tan fàcil com fer cinc clics.
Però la mancança a Andorra que més em sorprèn és la de la baixíssima quantitat d’usuaris de Twitter (www.twitter.com), el gran fenomen 2.0 dels últims dos anys a tot el món (i probable pròxima adquisició de Google). Aquesta aplicació gratuïta, que mitjançant missatges tan curts com ara un SMS crea converses d’una complexitat de vertigen, està gairebé absent a l’escenari andorrà (el buscador Twellow hi troba només 30 usuaris, amb 10 com mínim de dubtosos) quan per la seva simplicitat ha estat un èxit a tot arreu, fins i tot com eina comercial, tal com ho explica Enrique Dans al seu propi bloc. Entre altres avantatges, aquesta aplicació gaudeix d’una insuperable immediatesa, alhora que mentre escric aquest article m’assabento pels meus 573 followers (tal com es diuen els seguidors a Twitter) de més detalls de la crisi de la febre porcina mexicana, en temps real, que pels mateixos mitjans en línia.

Què li falta a Andorra per accedir massivament al ple ús de les xarxes socials, considerant que té un grau de penetració d’internet per sobre la mitjana i un més que interessant parc al carrer de smartphones i dispositius aptes per connectar-se a tot arreu? Probablement al nostre país li cal viralitat, component indispensable per a la propagació social d’aquestes aplicacions.
Sabent que avui en dia l’ús massiu de les TIC es condició sine qua non en el desenvolupament d’un país, els que som usuaris habituals d’aquestes eines podríem proposarnos revitalitzar Andorra, fent pedagogia i aconseguir que el nostre país passi del món 1.7, per dir-ho d’alguna manera, al 2.0, i quedar així en igualtat de condicions que la resta a les portes de la pròxima web semàntica. Aposto que podem fer-ho.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: