Desvirtualització a Andorra

Mai 20, 2009

Des que l’home és home i que va començar a aglutinar-se en comunitats, la seva obsessió i la raó de ser del seu creixement va ser socialitzar-se, la capacitat de comunicar-nos simbòlicament ens va permetre modificar el nostre entorn i amb això dominar el món. Ha passat molt temps i avui ja no només disposem de la comunicació un a un; havent superat i qüestionat fins i tot la comunicació un a molts dels mitjans massius, i immersos en la tan remanida societat de la informació, els éssers humans avui podem comunicar-nos en forma de xarxa, de tots a tots, gairebé sense límits.

Homes, dones, estudiants, professionals, treballadors i empresaris, d’esquerres i de dretes, més rics i més pobres, heterosexuals i homosexuals, joves i adults… tots plegats, compartint inquietuds, polemitzant, recomanant productes i serveis, fent activisme, democratitzant la informació i el coneixement. Quan es parla de Facebook, l’eina de la web social més utilitzada avui a escala mundial, es diu que si fos un país, seria el cinquè més poblat, ja que té la vertiginosa quantitat de 200 milions d’usuaris. Twitter, l’estrella d’aquests moments en el món 2.0, ja gaudeix de 7.000.000 d’usuaris en continu creixement. Segons l’informe Internet España 2008, de Bitacoras.com, el 50% dels bloggers utilitza una o més eines socials.

Però era necessària la desvirtualització: aquesta nova capacitat de generar relacions o de recuperar d’antigues en el món digital exigia la possibilitat de tornar al contacte original de l’home de les primeres comunitats. Molts usuaris de plataformes socials, com ara les mencionades Twitter, Facebook o Flickr, han creat petites comunitats entorn d’aquests sistemes, que han arribat a materialitzar-se en el món real, com és el cas a Espanya dels Twittdays o Cava&Twitts. Usuaris d’una mateixa ciutat, les que ja arriben a 20, realitzen reunions mensuals en què, a més de conèixer-se, intercanvien opinions, aficions i moltes altres coses més.

Actualment també és realitza algun que altre esdeveniment que no solament comporta socialitzar, sinó també el fet de fomentar, comunicar i difondre el seu ús, com ara la més important, Cava&Twitts, que reuneix en cadascuna de les seves edicions a Barcelona més de 200 persones i a on és convida periòdicament a un orador professional en activitat per que que faci alguna ponència o, fins i tot, s’hi organitzen taules rodones. Vaig tenir l’oportunitat de ser convidat a algunes d’aquestes desvirtualitzacions a Barcelona i a Madrid i puc assegurar que els resultats no poden ser més interessants, al punt tal que ja hi ha empreses que hi participen, perquè només hi ha una cosa que queda clara: en un moment com aquest en que els mitjans, els polítics, les marques i la publicitat pateixen d’uns nivells de credibilitat sota mínims, les empreses no podien permetre’s el luxe de no atendre i escoltar a aquest públic que s’agrupa ara en una nova (o no tan nova) manera; menys homogenis i amb menys contacte que els grups tradicionalment entesos, pot ser, però amb un poder d’opinió i una capacitat de fer circular la informació impossible de controlar, però sí encara interpretable.

Demà mateix farem una prova de desvirtualització en aquesta Andorra de vegades tan resistent als canvis. Ens hem convidat, via internet, tots aquells usuaris de xarxes socials i bloggers del Principat a la primera trobada a la qual vam batejar Twittand, i continuem convidant tothom el que estigui interessat en aquest aspecte. Si tu n’ets un, només hauràs de visitar el web http://www.twittand.com o passar per Plaça de les Arcades des de les vuit del vespre. Sigues-ne part.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: